i tot està revolt, el cel i l'aigua:
el cel brillant i blau; el vent, furiós,
hi escotona els núvols i els empaita.
Joan Maragall
I evidentment, feltre. El color l'he triat pensant en la sorra.
El fragment de poesia d'en Maragall l'he utilitzat perquè em va impactar aquest trosset quan el vaig llegir. No sé en què devia pensar el poeta, però en aquell moment em sembla que devia ser més aviat un pintor amb la paleta de colors preparada...
6 comentaris:
fsdfas
Aquest m'agrada moltissim!!!!!!!!!!
Gràcies, Moni. A mi també!!! Funciona!!
A mi no m'estranya que t'agradi tant... és molt bonic i les boletes realment fan pensar en els vidres de la platja que tantes butxaques han omplert!
M'encanta el nom que li has posat
Publica un comentari a l'entrada