Avui el mar té vint-i-vuit colors...

Avui el mar té vint-i-vuit colors,
i tot està revolt, el cel i l'aigua:
el cel brillant i blau; el vent, furiós,
hi escotona els núvols i els empaita.
Joan Maragall

I aquí n'hi ha un altre. No us sabria dir el per què, però és un dels que més m'agraden. Les boletes són de vidre i recorden els trossets de vidre erosionats pel mar i la sorra que de tant en tant es troben a la platja. Els colors també són els colors de la natura. El verd, el blau, el marró, el groc, el blanc...
I evidentment, feltre. El color l'he triat pensant en la sorra.
El fragment de poesia d'en Maragall l'he utilitzat perquè em va impactar aquest trosset quan el vaig llegir. No sé en què devia pensar el poeta, però en aquell moment em sembla que devia ser més aviat un pintor amb la paleta de colors preparada...