Deuen ser les festes de Nadal que transporten a altres èpoques el que ha fet que em llancés a fer això. De fet ja feia un temps que ho anava rumiant però no sabia com començar. Així és que em vaig connectar a la xarxa i vaig descobrir que ja està tot inventat i que hi ha gent que fa casetes amb feltre que són veritables meravelles. Em vaig engrescar. I aquest és el resultat. Aquesta és una barreja de solucions ja vistes i d' idees pròpies i de la família que va col.laborar amb els insectes i els ocellets de les façanes. M'ha encantat fer-la. Tant que ja estic pensant en la propera. Bones Festes!!!
dimecres, 29 de desembre del 2010
La casa que vull que la mar la vegi...
Deuen ser les festes de Nadal que transporten a altres èpoques el que ha fet que em llancés a fer això. De fet ja feia un temps que ho anava rumiant però no sabia com començar. Així és que em vaig connectar a la xarxa i vaig descobrir que ja està tot inventat i que hi ha gent que fa casetes amb feltre que són veritables meravelles. Em vaig engrescar. I aquest és el resultat. Aquesta és una barreja de solucions ja vistes i d' idees pròpies i de la família que va col.laborar amb els insectes i els ocellets de les façanes. M'ha encantat fer-la. Tant que ja estic pensant en la propera. Bones Festes!!!
dimecres, 22 de desembre del 2010
Roses blanques
Pensaments...
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant-se-val.
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant-se-val.
Joan Maragall
Aquest també va ser un dels primers collarets que vaig fer. A mesura que n'he anat fent més, els he anat corregint i millorant. Aquests són els darrers. M'agrada moltíssim el de les perles. De fet va ser una demanda d'una bona companya i amiga a qui li agraden molt les perles. Vaig pensar que les boles de feltre havien de ser una barreja de gris i blanc i les flors blanques i grises. I aquest és el resultat!
Bona nit!!
dimecres, 15 de desembre del 2010
Intentant fer feltre...
Us penjo avui dues peces de feltre una mica especials. Ho dic pel fet que han estat fetes aplicant feltre treballat a partir de llana verge. És una mica experimental perquè no domino gens la tècnica i treballo a partir de coses que m'han anat explicant. Ara que me les miro de lluny penso que quedarien molt bé també com a anells o, per què no, com a arracades. Bona nit!!
dimarts, 14 de desembre del 2010
Rosa, rosa, rosam...
Us deixo algunes fotos del collaret de roses. És un dels primers collarets que vaig fer i també un dels que m'estimo més. L'he fet en diversos colors però, aquests que teniu aquí, són els que més m'agraden. Ara estic mirant de fer-ne un de roses blanques... Quan el tingui acabat també us el penjaré perquè el pugueu veure. Bona nit!!
dissabte, 11 de desembre del 2010
De fades i sirenes...
dimecres, 8 de desembre del 2010
Avui el mar té vint-i-vuit colors...
Avui el mar té vint-i-vuit colors,
i tot està revolt, el cel i l'aigua:
el cel brillant i blau; el vent, furiós,
hi escotona els núvols i els empaita.
Joan Maragall
I aquí n'hi ha un altre. No us sabria dir el per què, però és un dels que més m'agraden. Les boletes són de vidre i recorden els trossets de vidre erosionats pel mar i la sorra que de tant en tant es troben a la platja. Els colors també són els colors de la natura. El verd, el blau, el marró, el groc, el blanc...
I evidentment, feltre. El color l'he triat pensant en la sorra.
El fragment de poesia d'en Maragall l'he utilitzat perquè em va impactar aquest trosset quan el vaig llegir. No sé en què devia pensar el poeta, però en aquell moment em sembla que devia ser més aviat un pintor amb la paleta de colors preparada...
i tot està revolt, el cel i l'aigua:
el cel brillant i blau; el vent, furiós,
hi escotona els núvols i els empaita.
Joan Maragall
I evidentment, feltre. El color l'he triat pensant en la sorra.
El fragment de poesia d'en Maragall l'he utilitzat perquè em va impactar aquest trosset quan el vaig llegir. No sé en què devia pensar el poeta, però en aquell moment em sembla que devia ser més aviat un pintor amb la paleta de colors preparada...
Mi amor flota con nenufares en un estanque de libelulas azules...
M'han costat, però finalment aquest ha estat el resultat. Fent les fotografies he descobert que una d'elles té ben bé els colors de la tardor. De quin color serà la de l'hivern??? Haurem de continuar escoltant Manolo García per inspirar-nos. Petons.
dijous, 2 de desembre del 2010
Comença aquí una nova aventura...
Començo aquí una nova aventura. Per a mi ha estat un descobriment el treball amb el feltre. M'ha permès expressar-me i demostrar-me a mi mateixa moltes coses. Ha estat un camí d'aprenentatge. Espero que aquest espai no sigui només una finestra oberta a tot allò que faig tant de gust i que em dóna satisfaccions, sinó també un espai on puguem compartir i intercanviar creacions. Una abraçada a tots els que m'heu animat a engegar aquest nou camí!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)